"[…]Ja sigui pel seu sabor o per la seva aroma inconfusibles, l’all s’ha considerat tant un símbol del bé com del mal. En termes negatius, per exemple, existeix una llegenda turca on es narra que després que Satanàs abandonés el Jardí de l’Edèn, cresqueren un all i una ceba allà on havien quedat estampades les seves petjades esquerra i dreta respectivament.
També en diverses sectes i denominacions del Cristianisme, de l’Islamisme, del Budisme Zen o de l’Hinduisme, l’all s’ha qualificat d’aliment impur. En canvi, en d’altres cultures i religions, el bulb s’ha reputat un element protector contra vampirs, diables i d’altres éssers malignes. De fet, lashuna (all en sànscrit o antic indoari) significa “assassí de monstres”. És curiosa la llegenda sànscrita que narra com l’all s’originà a partir de la sang del rei Rahu qui havia robat l’elixir de la vida a Vishnu, el déu hindú preservador de l’Univers. Com a càstig, Vishnu tallà el cap del rei i, de la sang vessada, en brotà l’all. Les propietats antidemoníaques del bulb s’han estès des de la Xina fins als Balcans al llarg de la història.[…]" text original
Autor: Salvador Pané
Fragment extret de l'article " L'all: ardorós benefactor" de www.portaleureka.com
[@more@]
