Després d’incomptables visites a Sallent i, quan sembla ser que ja no hi tornaré més (almenys pel mateix motiu), vaig pensar que fóra bona idea menjar a
algun lloc de la vora que valgués la pena. Vam anar a petar a l’Aligué. Un restaurant amb dues cares: zona
de menú i zona de carta. La diferència entre una i altra era important!
Està situat a la Carretera de Vic a Manresa, al carrer el Guix números 8 i 10. Està en direcció Barcelona a mà esquerra. El telèfon és el 93 873 26 17.
Vam entrar i vas a caure a la zona de menú, allò estava ple de gom a gom. Vam comentar que la nostra intenció era anar a per la carta! Un cop vam trespassar
el llindar entre una zona i l’altra, el lloc es va convertir en un restaurant de gamma alta. I l’atenció era molt més dedicada també. Per a que us en feu una idea,
quan vam arribar a la zona de menú i li vam dir a la noia que volíem menjar de carta, ens va dir: "Sí, és clar. Que no veieu que aquí no hi teniu lloc?".
Hi ha poc a respondre en aquestes situacions.
A la taula hi havia un pica-pica, que consistia en gambetes pelades amb oli (de Siurana?). Semblava com si romanguessin abandonades a millor sort, i jo els hi
vaig donar un final digne!
Després va caure una mousse de ceps en un gotet, que era part de l’entreteniment mentre esperàvem el dinar. Deliciós! De primer jo vaig demanar una torrada
amb escalivada i anxoves. I de segon vaig compartir amb el meu acompanyant un arròs negre que ens va deixar ben plens i contents!
Jo si fos vosaltes m’hi deixaria caure, això sí, penseu que pica una mica a la butxaca.
