Sempre que busco una recepta ho faig a través d’internet. Després sempre pots modificar-la al teu gust o de dues trobades fer-ne una de sola… La recepta que us deixo avui la vaig trobar per algún racó de la xarxa, no em pregunteu on! Desitjo que us agradi 🙂
Actualització 12/10/2006. Imatge de pastís de poma. Guillem

Ingredients:
2 ous
100g mantega
100g sucre de llustre (és el sucre en pols)
100g farina
2 o 3 pomes Golden madura
1/2 sobre de llevat
1 llimona
Canyella en pols
Preparació:
* Pre-calentar el forn a 200 ºC.
* Tallar 2 pomes a daus petits i reservar-ho. Una de les pomes servirà per a fer la decoració final i la tallarem a làmines ben fines
* Separar les clares dels rovells. Batre les clares fins a portar-les al punt de neu.
* Afegir els 2 rovells i seguir batent.
* Afegir la mantega tova, però sense que arribi a estar líquida. No deixar de batre.
* Afegir el sucre de llustre. Remenar.
* Afegir canyella en pols, al gust del consumidor ;). ratllar la pell de llimona i afegir-la. Anar remanant
* Barrejar la farina amb el llevat. Passaar-o tot plegat per un colador i anar-ho afegint a la resta d’ingredients poc a poc i sense deixar de remanar.
* Finalment, afegirem els daus de poma i remanarem.
* Enfarinarem (també podem emprar oli, mantega o paper de forn) el motlle i abocarem la barreja dins. Decorarem la superfície amb les làmines de poma que hem tallat al principi
* Enfornem a 180-200ºC durant 20 minuts. El temps i la temperatura dependrana de cada forn!
Bon profit!
Cris
[@more@]
Jo l’he preparat avui mateix, i he de reconèixer que queda molt bo. He comès un petit error, que no em tornarà a passar espero, però, tot i això, ha quedat genial.
Us animo a preparar-ho!
Estic contenta de saber que heu provat la recepta i us ha agradat 🙂
La veritat és que és una recepta molt senzilla amb molt bons resultats.
Salut,
Cris: Has de confessar en públic la teva opinió respecte el meu pastís.
Laura: has de mullar-te i dir què en penses de cadascun.
Com que no he tingut el plaer de poder-lo tastar, ja que ens trobàvem lleugerament allunyats l’un de l’altre: «Tu a Oxford i Jo a BCN».
Només puc opinar sobre una foto… podria estar millor fet al foto. El pastís sembla macot… i coses per l’estil 😉
A veure si quan tornes i torno (ja que ara sóc al Marroc) me’n fas un i faig una crítica pública ole ole