La vella Quaresma estava més seca que un bacallà

A la Seu d’Urgell es representava amb un dibuix d’una dona seca, escardalenca (la Quaresma) i que tenia set cames (les set setmanes que dura aquest temps), en una mà hi portava un bacallà sec i a l’altra verdura (el menjar d’aquests quaranta dies). Cada diumenge, després de tornar de missa, tallaven una cama a la figura i, just, en acabar de tallar-li la darrera s’havia acabat el temps quaresmal i ja podien menjar de tot. El diumenge de Pasqua hom solia tirar al foc la figura desmembrada.
A les botigues solien penjar un bacallà sec amb set arengades com a símbol de les set setmanes.
Set setmanes de Quaresma
només hem pogut menjar
arengades rovellades,
mongetes i bacallà.
Aquest mateix costum el trobem a Brics, on al començament de la Quaresma, a totes les cases feien l’esmentat retallable de paper d’una persona amb set cames. Aquest retallable aquí era conegut amb el nom de La Sarraïna, i cada diumenge al vespre, abans d’anar a dormir, l’amo de la casa i davant tota la família reunida, li tallava una cama. Quan li tallaven la darrera sabien que ja arribava Pasqua.