Bé, encara que us sembli mentida, a continuació us presento un entrepà. Simple, però amb història: hi havia una època en que en Víctor i jo viatjàvem des de Barcelona a Hospitalet de l’Infant ben d’hora pel matí (llevant-nos a les 5).
A vegades, tornàvem al migdia per poder anar a la universitat. Però altres vegades tornàvem ben tard al vespre, per així poder tornar-nos a llevar d’hora el dia següent: ENS ENCANTAVA. I no us cregueu que dissabte era dia de festa, i sovint, ni diumenge tampoc ho era. Doncs durant el llarg matí, el cos ens demanava energia, i que millor que un megaentrepà de tonyina, bé, de molta tonyina! Així va aparèixer el DOSLLA. Us recomano l’entrepà, el que no us recomano fer és el que fèiem nosaltres 🙁
Ingredients per a un entrepà anomenat doslla:
Dues llaunes de tonyina mitjanes
Pà
Tomàquet
Sal i oli
Preparació:
* Em sembla que no cal massa explicació de com fer un entrepà, així que us deixaré els punts clau.
Depèn de quina marca de tonyina compreu, hi trobareu més oli o menys. Així que si us agrada l’entrepà oliós, utilitzeu-lo
tot i no en poseu més del setrill, però emboliqueu-lo dues vegades amb paper de plata i després amb una bossa de plàstic.
L’oli és llefiscós, embruta, i després d’un temps a la roba, fa pudor!
Bé, espero que us en sortiu i que en gaudiu.
Guillem
ps: hi ha rumors sobre l’anomenat treslla, però no s’han rebut confirmacions oficials.
[@more@]
I no ens oblidéssim del famós pollastre amb patates, te’l trobaves fins i tot a la sopa! I el nostre amic Borrego’, els recolzacaps del cotxe, l’horari d’obertura de carrers a Barcelona. Quins records, sort que es va acabar!
Nois, hom diria que sou de l’època de les nostres iaies amb aquests records, que tots just fa dos dies que eren ben vius, i en canvi en parleu com si ho expliquéssiu als vostres néts 😉
La joventut d’ànim es manté, però el cos no perdona jejeje
Això s’explica d’una altra manera: tenim la vitalitat d’un jove i l’experiència d’un vell. Oi que queda millor ara?
La veritat és que la poesia i jo mai hem estat amigues. Supos que la teva versió és més poètica, i la meva més crua jejeje
Sigui com sigui, avui m’he menjat un doslla! Boníssim 😉
Crec que és més cruel dir-me que t’has menjat un doslla, ara que jo no puc fer-ho. A Anglaterra no he trobat tonyina amb oli d’oliva, només amb oli de girasol o amb un cosa que no és més que aigua. Per tant, no cal que em posis les dents llargues.
et faré més dentetes perquè l’oli del Marroc és bo de veritat. A més, la llauna no és de les que tenim a casa, sino grossa de nassos jejeje vaja que et podries fer un millla de cop! jejeje