Cada any la meva germana Lluïsa em regala un moniato. Agafo un pot de vidre, poso el moniato i aigua. Aigua suficient perquè quedi el moniato quasi bé tot dins de l’aigua. Però la punta de dalt ha de quedar fora del pot de vidre. Aquí ve la part més difícil, heu d’encertar la punta del moniato per on sortiran les arrels. Que és la part que ha d’anar dins de l’aigua. Aneu vigilant que sempre tingui aigua. Al cap d’uns dies aniran sortint branquetes i fulles de la part de dalt del moniato. I el resultat és un planta molt bonica. Proveu-ho! I ja m’explicareu el resultat…
Laura
[@more@]
Només volia comentar que aquesta «planta» no és tan bonica com diu la Laura. Jo m’espantava cada vegada que la veia dalt de la nevera. Em produïa malsons!
Això si, la dedicació i devoció de la Laura per fer-la créixer eren de mèrit.
He de dir que jo malsons no, però veia aquella planta allà dalt de la nevera, fent-se lloc i creixent de la mala manera i pensava en el què podia veure la meva mare en aquell ésser (?¿)
Suposo que cadascú té les seves peculiaritats jejejeje