Si aneu a Euskal Herria, heu de fer parada obligatòria a Astigarraga o a Hernani, les dues capitals de la sidra. Bé, això és el que em va dir l'Ander, que és de Villabona, ben a prop d'aquestes dues poblacions. Potser coneixeu Hernani per altres motius…però sapigueu que també saben fer sidra! Doncs resulta, que abans que arribés la preparació de vi a aquestes contrades, la gent es dedicava a la sidra. Hi havia cellers de sidra que permetien portar-hi menjar de casa; ells servien la sidra i la gent es cuinava el que hi duia. Mica en mica, i degut a les conegudes lleis de mercat, aquests locals es convertiren en restaurants. Avui en dia serveixen un menú, estàndard a la majoria de les sagardotegia. EL menú que nosaltres vam tenir el plaer de degustar consistia en: xoricets a la sidra, truita de bacallà (excel·lent), bacallà fregit amb pebrots verds i ceba (també fregit) i entrecot. No us sé dir quina carn era l'entrecot, però estava fet a la graella i era més que "outstanding". Finalment, ens van dur formatge i codony, acompanyat per unes galetes que malauradament la gana no em va deixar provar.
Si voleu provar uns entrecots excel·lentíssims a Barcelona, no dubteu en anar a la taberna Baserri al carrer Milans.
La temporada quan totes les sidreries estan obertes, va del gener a l'abril aproximadament; però durant tot l'any en podeu trobar algunes d'obertes. Les més grosses, que no per això perden esperit. El nom de la qual vam anar és Petritegi i el telèfon és el 943 45 71 88. I no us preocupeu per la sidra, us en podeu omplir el got cada vegada que vulgueu. Només heu d'alçar-vos, anar allà on tenen les bótes i omplir-vos el got tot abocant-ho ("escanciar"). Hi ha una manera de fer-ho i és una espècie de ritual.
Si hi aneu per la nit, és possible que trobeu nombrosos grups de gent que toquen la seva pròpia música dins del local, així que tindreu festa tradicional (de qualsevol lloc).
Guillem
[@more@]
Només de llegir tot el que vàreu menjar ja m’han vingut ganes de menjar. a veure el dia que m’invites a anar a una sidreria d’aquestes.
Haizea: doncs sí, el txakolí també el vam provar. El que passa és que el meu amic Ander li encanta explicar coses, i aquesta se m’ha passat…
Laura: quan t’apuntis a visitar EH, jo t’hi convido!
Mira que l’any passat vam trobar una sidreria al casc antic de Donosti que estava de pm; però veig que ens has superat. Tranquil que en Dani ja m’ha dit que l’any que ve hi tornarem per petar-ho un altre cop!
Haizea, spammer! Amb el Txakolí acabarem el sopar cantant «Desde Santurce a Bilbao…» 😛
Per això mateix acabaré cantant el que sigui… perquè als sopars/dinars si que prenc vi: forma part de l’àpat.
I parem ja de comentar llocs per menjar a Euskadi, que aquest estiu no he pogut marxar enlloc i el més lluny que he anat ha sigut Bellcaire :-/
…però no només de part meva, ja que la Laura, l’Alícia, la Cris, la Mercè (moralment) i altres col·laborador@s també hi participen igual que jo o més!
Però com diu en Ricard, amb un cop gràcies n’hi havia prou. ;P