Ahir a la tarda en Guillem va participar a la cursa Matagalls – Montserrat. I aquest matí ha arribat a Montserrat com tot un campió, baldat, cansat i fet un nyap. Més de 12 hores pujant i baixant muntanyes de nit. És mereix el nostre reconeixement i des d'aquí tota la família li volem donar l'enhorabona per tan magnífica gesta.
[@more@]
Aquest ha sigut el meu temps. Ha sigut brutalment dur…no us ho recomano si us preocupa la vostra integritat física. Si, en canvi, el que voleu és fer-ho, feu-ho. Ha valgut la pena!
Està clar que si no la vols fer, no cal ni que ho intentis. Però vaig veure gent que la va acabar, per la qual no haguessis donat ni un duro a que ho aconseguien.
M’ho pensaré.. A mi em mata que es faci de nit. No hi veig bé, tindria soneta i molta pixera…
Ho meditaré 🙂
Felicitats xermanet!
La nit no és el pitjor: la gent portava alots amb cinta al cap, jo no vaig tenir son fins que no despuntava el sol i pixar, pots pixar on vulguis, estàs al bosc!
Millor no ho meditis, si ho medites molt, segur que no ho fas!
Gràcies…