En Marc ens envia una altra recepta d'arròs amb llet.
Ingredients (4 persones abundant, 6 bé):
200g d'arròs (normal, em sembla que excepte el bomba, i l'integral, tots van bé)
100g de sucre
1l de llet
1 pell de llimona tamany normal
1 canó de canyella
sal (s'utilitza només un pessic)
Preparació:
* En una cassola (el més ample possible perquè la cocció sigui el màxim d'igual per tot l'arròs), es posa l'arròs, i es cubreix d'aigua, i es fa bullir l'arròs, 5 minuts a foc mitjà. No s'ha de coure per complert, es tracta d'obrir el grà. Passats els 5 minuts, s'escorre l'arròs amb aigua freda perquè deixi de coure i es tregui la pasta típica que fa l'arròs quan bull.
* Mentre es bull l'arròs amb l'aigua, es va escalfant la llet, quant més millor, però sense arribar a arrencar el bull: a la llet mentre s'escalfa hi posem una mica de canyella en pols per aromatitzar la llet i el sucre perquè es desfagi. Una mica com quan fas una paella i el caldo el tens preparat per llençar-lo. Qüestió de no trencar massa el ritme de cocció.
* Es torna a posar l'arròs a la cassola, encenem el foc a màxima potència i hi aboquem la llet, 1 pessic de sal, la pell de llimona i el canó de canyella. Un cop ho hem abocat tot, i en el moment que comenci a arrencar el bull, baixem el foc a mitja potència. Es tracta de que l'arròs cogui a poc a poc.
* Anem remenant perquè vagi tot agafant el gust de la llimona i canyella. Un cop tinguem l'arròs cuit ja estarà. Deixem refredar, forçadament o no l'arròs amb llet, i quan hai perdut temperatura posem la cassola a la nevera.
* A l'endemà crec que és més bo: diguem que la llet se l'ha anat bebent l'arròs, tot i així un cop es fred, ja és prou bo. A mi no m'agrda trobar-me gust de pell de llimona, i el que faig un cop s'ha refredat l'arròs és treure-la. També es pot treure el canó de canyella si es vol. Un cop al plat, s'hi posa pols de canyella pel cim.
Ah! està boníssim! jejejeje
Marc
[@more@]
Tota la gent diu que està boníssim i jo segueixo sense provar-lo. A casa, a mi i a l’àvia, ens tenen abandonats…
Això li has de dir a la iaia. És ella qui feia l’arròs amb llet i segons deia l’avi estava per llepar-se els bigotis.
Em sap greu que no me’ls podré llepar car no me’n queden pas. See you my beloved moustache!
`Jo tembè soc iaia i em dic Mercè. Fa molts anys que faig arròs amb llet i el faix ben igual, l’unica cosa diferent és que a més de la pell de llimona n’hi poso una de taronja, el demès ben igual. Surt boniiiisiiim!!!
Gràcies per l’aportació «iaia» Mercè!