Aquest dissabte passat vam anar d'excursió a la "muntanya". De fet ja hi som a la muntanya, bé som en un altiplà a la zona de l'Alt Atlas (Marroc). L'excursió era per anar de cacera. I com que aquí de porc ni en pintura, doncs cacen llangardaixos, per després fer-los a la cassola 😉 Aquí us deixo una recepta diferent, que a mi em va gratament sorprendre! Besaha! (bon profit)
Mida del llangardaix: aprox. uns 30 cm
català LLANGARDAIX – euskera MUSKER – galego –
español LAGARTO – français LÉZARD – english LIZARD –
deutsch ECHSEN – italiano LUCERTOLA – serbi GUSTER
TAJINE DE LLANGARDAIX D'EN HMI
Ingredients :
1 o 2 llangardaix per persona (segons la gana de cadascú)
2 patates mitjanes
3 cebes mitjanes
6 pastanagues petites
3 tomàquets petits
3 bitxos
julivert i coriandre fresc
1 nap
Espècies en pols: pebre negre, gengibre, comí, pebre vermell picant, cúrcuma (colorant alimentari)
Oli d'oliva
Sal
Preparació dels llangardaixos:
* Caçar els llangardaixos 😉 Com més grans millors! jejeje
* Un cop morts els haurem de netejar. Els obrirem pel ventre i els hi treurem el fetge i part del greix. El fetge dels mascles és negre i el de les femelles del color pel qual coneixem el fetge. En un pal de pinxito intercalem un tros de fetge amb un tros de greix. Reservem.
* Treure la resta de vísceres, excepte els testicles. Deixar-los amb la pell posada. Posar els llangardaixos a les brases i tapar-los amb branquetes per a què es facin amb el foc viu.
* Sabrem que els hem de treure quan sigui fàcil de treure les escames de la cua. Rasquem bé les cues amb un gavinet per treure totes les escames. Rasquem la resta del cos, per treure la part cremada. Tallem el cap i les urpes. Separem les cues i les potes del cos, i ho reservem.
* Ara posarem el pinxito de fetge a la brasa per a què es cogui. El salem.
Preparació del tajine:
* Tallarem les patates, 3 pastanagues, els tomàquets, el nap , les cebes i el pebrot a rodanxes. La resta de pastanagues a tires. Picarem el julivert i el coriandre.
* Disposem dins la base del tajine una primera capa de pastanagues (les tallades en rodanxes), després una mica de ceba i trinxada de julivert i coriandre.
* Posarem per sobre les cues de llangardaix.
* Farem una segona capa de ceba, tota la que queda i la pastanaga tallada a tires.
* Següent capa amb les potes dels llangardaixos.
* Una capa de patates tapant tots els ingrdients de sota. Una capa de tomàquet, pebrot i damunt de tot els bitxos. Decorar amb la trinxada julivert i coriandre.
* Salem i afegim totes les espècies. Finalment un bon raig d'oli d'oliva, ben generós.
* Tapem el tajine i el posem a les brases durant aproximadament 1 hora i mitja. Ens guiarem per la cocció de les patates.
Bon profit!
Cuiner: Hmi i Lhou
Reportatge, fotografia i catadors: Jordi i jo mateixa, Cris
[@more@]
Acabo de penjar fotos dels llangardaixos, ja que veig que la paraula ha creat confusió en la mida de la bestiola!
Doncs aquí teniu els llangardaixos de la regió de Goulmima 😉 Macos eh?
No Alícia, no! A les botigues d’aquí no en vénen. La gent surt a caçar-los i se’ls fa a casa o a la muntanya.
Doncs la carn del llangardaix és una barreja de carn de pollastre i conill…
Jo crec que deu estar bo, però el més difícil deu ser fer-ne la primera queixalada. Un cop feta, endavant que hi ha gana!
M’he quedat muda en veure la recepta. Però no sé que m’ha impressionat més si la recepta, l’ingredient o la foto d’en Jordi.
Moltes gràcies per aportar idees noves al bloc!
El problema que tenim els «d’aquí» és que no tenim aquestes exquisitats 🙂
Estic contenta de veure que si més no la recepta us ha creat algun sentiment! Ja va bé!
Xavier: sí, la veritat és que l’experiència va ser molt divertida 😉 i el menjar deliciós i totalmetn natural ole ole
Diana: va dona va, tanca els ulls i veuràs com tot entra cap endins jejeje
Laura (mami): en Jordi com sempre fent de les seves 😉
Guillem: demà dissabte tornen a sortir de cacera. M’han dit que si no plou potser n’aconsegueixen 30! i tots a la cassola
Alicia: jo crec que pel The Cigrons, aniria bé una mica de teca de llangardaix