Aquesta recepta d'arròs va dedicada a en Gonzalo Darabuc. Si segueixes al peu de la lletra les nostres indicacions ja veuràs que bo que et queda l'arròs 
Ingredients:
1 tasseta d'arròs per persona (75 grams aproximadament)
1 all per persona
Sal
Preparació:
* Poseu aigua en una olla i els alls pelats sencers. Ho poseu al foc fins que bulli. Penseu que l'aigua ha de cobrir amb generositat l'arròs. Quan l'aigua comenci a bullir hi tireu una miqueta de sal i l'arròs.
* Quan l'arròs arrenqui el bull heu de comptar 15 minuts i us quedarà al dente. Així és com ens agrada a nosaltres (bé, a la iaia Mercè no gaire, a ella li agrada més cuit). L'escorreu enseguida, retireu els alls i podeu amanir l'arròs amb una mica d'oli d'oliva.
* Aquest arròs serveix per acompanyar qualsevol plat, o bé per menjar-se'l amb tomàquet i un ou o com més us agradi.
Bon profit! Gonzalo espero que la propera vegada que facis arròs et quedi molt bo.
Iaia Laura
[@more@]
Moltes gràcies! Ho provaré, ben cert que sí. Un arròs senzill però gustós. Avui just en menjàvem (ha sortit acceptable) passat després per la paella amb xampinyons, per acompanyar amb majoria de «matèria suau» una petita graellada d’embotits (llonganissa, xoriço, botifarró) que no fem gairebé mai, però sí ens permetem de tant en quant. A més, no hi ha baralles: la meva filla va de xampi en xampi i tiro perquè em toca; jo em menjaria l’arròs de qualsevol forma (com diu sempre la iaia de ca nostra, amb una frase més aviat salvatjota, «hasta de la cabeza de un tiñoso»); i mentre l’una pispa xampis i l’altre endrapa grans, la tercera en concòrdia aprofita per cruspir-se xoricet rere xoricet.
(Es nota que acabo d’arribar i encara no he sopat…?)
Moltes gr�cies! Ho provar�, ben cert que s�. Un arr�s senzill per� gust�s. Avui just en menj�vem (ha sortit acceptable) passat despr�s per la paella amb xampinyons, per acompanyar amb majoria de «mat�ria suau» una petita graellada d’embotits (llonganissa, xori�o, botifarr�) que no fem gaireb� mai, per� s� ens permetem de tant en quant. A m�s, no hi ha baralles: la meva filla va de xampi en xampi i tiro perqu� em toca; jo em menjaria l’arr�s de qualsevol forma (com diu sempre la iaia de ca nostra, amb una frase m�s aviat salvatjota, «hasta de la cabeza de un ti�oso»); i mentre l’una pispa xampis i l’altre endrapa grans, la tercera en conc�rdia aprofita per cruspir-se xoricet rere xoricet. Christmas