iaia Mercè

Després de llegir el Què fem del passat 23 de gener (de 2010) i elaborar-ne una llista, vaig decidir que aniria provant els restaurants tan aviat com pugués. Així que ahir a la nit vam anar a un d’ells. Segons la revista, era un restaurant rus. Bé, he de dir que això no va quedar demostrat. El nom del restaurant és Yalta Crimea, Yalta és una ciutat de la república independent de Crimea, a Ucraïna. Exactament, per començar no són russos, sinó ucraïnesos. Per tant, la cuina no és exactament la mateixa.

Quan vam arribar al lloc, a la Barceloneta ens va semblar que alguna cosa no encaixava amb la idea de restaurant rus: paella? tapes? cuina mediterrània? Així és com s’anuncien a la porta de l’establiment. Vaig fer una fotografia de l’entrada, jutgeu-la vosaltres mateixos:

En el nostre grup hi venia una noia russa, així que tot i les reticències inicials (encara no sabíem que era tot ucraïnès quan vam decidir entrar-hi), ens hi vam endinsar sense por i creient que portàvem un talismà amb nosaltres!

• Nom:
  • Yalta Crimea

  

• Localització:
  • Carrer Salamanca 1-9, prop del mercat de la Barceloneta.

  Mostra un mapa més gran

• Transport:
  • No teniu moltes alternatives aquí, però podeu baixar al Metro de la Barceloneta; teniu autobusos tant pel Passeig Marítim com per Pla de Palau. Haureu de caminar una mica amb totes les opcions. Si hi aneu amb cotxe, el més senzill seria aparcar a l’aparcament de la plaça del Mercat.
• Telèfon i horari:
  • 93 319 75 27
  • Pel que fa a l’horari, us recomano que truqueu abans i demaneu si estarà obert. Jo vaig tenir un diàleg ben curiós quan vaig fer-ho.

Només entrar, la nostra amiga russa va mantenir un diàleg amb el cambrer que ens havia vingut a buscar fora mentre miràvem incrèduls l’oferta de tapes. Jo, si no hagués sortit, molt probablement no ho hagués tingut gens clar això d’entrar a un restaurant rus amb tapes i paella El diàleg però, no va sonar molt bé: les paraules rus i ucrainès es van mesclar i des de la meva incultura al respecte, no em va semblar una bona combinació. Ella és russa i ell és ucrainès. Pel que es va desmotrar més tard, no es tenen un gran apreci mutu entre ells Potser per això, mitja Europa es va quedar sense gas ara fa uns mesos.

Bé, un cop ja érem a taula en un menjador per unes 50 persones, vam obrir la carta il·lusionats. Vam trobar un apartat, gràcies al cambrer, on hi deia: «Platos típicos del Este». Suposem que es refereix a Europa de l’Est. El cambrer-cuiner-propietari, ens va comentar que anteriorment tenien molts més plats típics de la seva terra, però que després de la crisi la demanda havia afluixat i havien reduït l’oferta al mínim. L’amiga li va demanar si tenia cervesa russa, i l’home ens va comentar, mig plorant, que després de la crisi havia hagut de tirar, no una, sinó fins a deu caixes de cervesa russa (o d’Ucraïna)!

Com que llista de plats típics de l’Est no era molta extensa, vam optar per demanar 2 primers i 2 segons a repartir entre dos (per al Ricard i per a mi) i la parella va triar 3 plats, servits tot al mateix temps. La nostra amiga russa va demanar un colpet de vodka i una cervesa com a beguda pel dinar, en Dani una cervesa i el Ricard i jo aigua freda. Meeeeeec! Aquí ens van titllar de dèbils per no beure. Resulta que està mal vist anar a un restaurant rus o ucraïnès i no beure cap beguda alcohòlica. Per altra banda, beure vodka i cervesa junta (fins i tot mesclada en el mateix got) és normal i habitual i tenen una expressió que ho simbolitza: «Una cerveza sin vodka es una cerveza para tirar» (cita més o menys literària del nostre gran amic cambrer).

Un dels primers plats era «Pelmeni«, un plat originari de la república del Tatarstan i que consisteix en uns farcells de pasta farcits de carn. La pasta està feta de farina i aigua i la carn pot ser de diversos tipus segons la regió, en el nostre cas estaven farcits de carn de vedella i de porc mesclada. Ens van dur una salsa per acompanyar-los, salsa agra («sour cream«). El «pelmeni» guanyava molt amb aquesta salsa.

Un altre plat va ser la típica «ensaladilla» russa. La combinació dels ingredients no era pas gens diferent a alguna que hagueu pogut menjar alguna vegada. L’ingredient que més estrany ens va semblar, van ser els «pepinillos». El seu gust avinagrat hi destacava. Aquest és un altre plat que té una versió diferent segons la regió i els costums!

El següent plat jo no el vaig tastar, perquè la impressió que em va fer no em va convèncer. Es tracta del Golubtsy. Consisteix en uns rotllos de col farcits de carn picada mesclada (vedella i porc) amb arròs, tomàquet i pastanagues. Pel que em van dir els meus acompanyants, no va ser el plat fort de la nit. Plat acompanyat amb una salsa que era una variant de la samfaina

Vam continuar amb un «Albondigón» ucraïnès. A nosaltres ens en van servir dos de mitjans enlloc d’un de gegant; en serveixen dos enlloc d’un perquè sinó la gent s’espanta! Vindria a ser com una mandonguilla de tamany extra d’una mescla de carn bastant usada, pel que vam comprovar, en la dieta ucraïnesa. Aquesta mandonguilla estava acompanyada de pebrot vermell mig escalivat i formatge gratinat per damunt.

L’últim dels plats, van ser uns pebrots farcits, acompanyat també d’una salsa semblant a la samfaina.

De postres típiques, van caure un parell de Blinis farcits d’una mena de crema de pinya i acompanyats o regats amb salsa de fruits del bosc.

Com a resum, m’agradaria afegir vàries coses: no es tracta d’un restaurant de cuina russa, com diuen al Què fem, sinó d’un restaurant de propietaria ucraïnès que per sort, conserva alguna plats ucraïnesos. El tracte va ser bo, tot i les petites diferències polítiques entre la nostra amiga russa i el propietari. El menjar estava tot molt bé i el preu mig no va arribar als 25€ per persona incloses begudes i postres. I, finalment, no està ubicat a la millor zona de la Barceloneta.

Tweet