iaia Mercè

Tweet

Tweet

Per tal d’acomiadar l’any d’una bona manera, no hi ha res millor que un bon àpat ben acompanyat! Si pot ser en algun local que no hagis tastat mai i que vingui recomanat, doncs encara millor. Casualment i sense saber-ho fins ben poc abans d’escriure aquestes línies (tot investigant per Internet), he descobert que la Yolanda i jo vam sopar al barri del Poblenou…de Terrassa!

[@more@]

El restaurant Tapiñas es troba en els baixos d’un edifici, tot ocupant dos locals. Els han fet comunicar, per tant, el restaurant acaba omplint tot el perímetre i té dues entrades. Es troba en una zona tranquil·la.

• Nom:
  • Tapiñas
• Localització:
  • Es troba al Passeig Lluís Moncunill número 19 (On és).
• Transport:
  • Si hi aneu amb vehicle privat trobareu aparcament pel carrer mateix, però jo hi vaig per la nit i potser durant el dia és més complicat. Amb transport públic ho teniu una mica complicat.
• Telèfon i horari:
  • 93 735 73 89.

Aquest és un restaurant de tapes i racions, especialitzat en peix i marisc. En una de les entrades, hi tenen un mostrador de producte fresc amb gel; al costat hi hauna piscina també amb producte. Pel meu gust, la piscina estava una mica sobreocupada.

Ens vam inclinar per la zona de no fumadors, ens vam asseure en una taula molt àmplia, amb cadires molt altes i una bona combinació de colors. A les parets hi ha quadrespenjats amb dibuixos o fotografies de peix i marisc. Els quadres són espectaculars!

Bé, era l’hora de triar i vam trobar-nos amb dues opcions: carta o menú. Els menús eren molt diversos on la quantitat era molt variada i hi havia menús exclusivament amb marisc, amb peix i marisc o amb tapes tradicionals. Nosaltres vam triar el menú Cantàbric.

El menú Cantàbric es composava dels següents plats:

• 2 croquetes de pernil (molt denses).
• Patates braves (cuinades amb salsa brava i julivert, em van recordar lleugerament a les braves Timbal per tal com les serveixen).
• "Pintxo" de pernil.
• Pebrots del padró.
• Navalles (4 unitats, però excel·lents).
• Musclos al vapor amb toc de llaurer (musclos sense carn, no eren bons).
• Cloïsses al vapor (eren de l’estil dels musclos).
• Xocos (la carn de calamar no era especialment tendra).
• "Pescaíto frito".
• Pop a la gallega (ens el van servir sobre un llit de patates, pel que he sentit a dir i he provat, a Galícia te’l serveixen sense guarnició).
• Ho vam regar amb un vi blanc de les Rias Baixas dit Mar de Frades. Raïm albariño.
• Copa de whisky Knocando, malta de 12 anys.

El preu del menú Cantàbric és de 29,90€ iva inclòs. El preu del vi va ser de 19,2€. El tracte del servei va ser una mica variat, per una banda van ser molt atents, peròhi va haver ocasions en què pretenien prendre’ns el plat de la taula, tot i que encara hi quedava menjar. Òbviament vam demanar que no ho fessin, però la sensació queet queda no és de comoditat, per la manera en que t’ho pregunten vaja. De totes maneres, ho vam relacionar amb la quantitat de plats que et duen a la taula i que necessitenuna rotació relativament ràpida. La qualitat del producte va ser irregular, en alguns casos era molt bona i en d’altres era només comestible. Cal afegir que el producteque mostren a l’entrada tenia bon aspecte!

Que sapigueu que aquesta gent té un parell de locals més, el Tapiñas especialitzat en carns també a Terrassa i el Tapiñas especialitzat en peix a Sant Cugat del Vallès.

Guillem

Tweet

Seguint la tradició d’altres anys us explicarem els diferents menús dels quals hem gaudit aquests dies de les Festes. Com que algunes de les receptes no necessita cap tipus d’elaboració complicada, només les anomenarem. 

Vàrem tenir la pensada, ja que érem poca gent, d’escollir cadascú un plat. I el resultat va el següent:

SOPAR DE LA VIGÍLIA DE NADAL 

Pinya amb pernil

Gambes salades

Mini pizzes

Torradetes amb "Philadelphia" i salmó fumat

Gambes fregides

També vàrem posar quatre cosetes per "picar" com olives variades, escopinyes amb la salsa especial de la Tia Maria (versió millorada per en Guillem), cogombrets, cebetes…

I per acabar el sopar torrons i polvorons, evidentment.

Iaia Laura 

Tweet

L’últim dia del Taller de cuina, a l’escola, vàrem fer Turró de xocolata. Si ens descuidem, ens quedem sense ingredients, ja que alguns del petits cuiners es van passar tota la sessió “provant” la qualitat dels aliments que havíem d’utilitzar . El resultat va ser excepcional i a més a més, vàrem passar una bona estona.

Ingredients:

150 gr de xocolata amb llet

150 gr de xocolata sense llet

80 gr d’arròs inflat “chocolateado”

100 gr de mantega

1 gotet de llet (opcional) 

Preparació:

* Dividim la mantega en dues porcions. Afegim una mitja part de la mantega amb la xocolata sense llet en un bol. Ho posem al microones perquè es desfaci i ho remenem bé. Ho reservem. Ara fem la mateixa operació amb la resta de la mantega i la xocolata amb llet.

* Tot seguit mesclem les dues xocolates en un bol més gran. Hi posem l’arrós inflat i ho remenem tot ben remenat. Si us queda massa espés i costa molt de mesclar, podeu afegir una mica de llet. Poseu la pasta en un motlle rectangular d’al·lumini, ho alliseu amb una espàtula i ho deixeu a la nevera, com a mínim tota una nit.

Bon profit!

Iaia Laura

Tweet

Feia ja un temps, que la Laura i jo teníem pendent anar a un restaurant amb bones vistes. D’aquests, n’hi ha un bon grapat disponibles: la Torre d’Alta Mar, Evo, Hotel Miramar i així podríem continuar el llistat per una bona estona. De manera casual, vaig conèixer a un cuiner i persona molt especial, qui ens va recomanar un restaurant que jo només coneixia llunyament d’oïda.

[@more@]

El restaurant el Mirador de la Venta es troba al Tibidabo i gaudeix d’unes vistes excepcionals de la ciutatde Barcelona. Allà on acaben les vies, hi trobareu el mirador…

• Nom:
  • El Mirador de la Venta
• Localització:
  • Es troba a la Plaça Doctor Andreu sense número, allà on s’acaba l’Avinguda Tibidabo (On és).
• Transport:
  • Si hi aneu amb vehicle privat trobareu aparcament pel carrer mateix. Si preferiu el transport públic, podeu triar entre la línia verda, estació de Penitents o pujar amb el funicular!
• Telèfon i horari:
  • 93 212 64 55.
  • Obert de dilluns a dissabte, festius inclosos. Horari migdia de 13h30 a 15h15, horari nit de 21h00 a 23h15.

Com que veníem recomants, el tracte que ens van dispensar va ser des de bon començament excel·lent! De totes maneres, ens vam fixar que a la resta de clients també elstractaven amb la mateixa delicadesa i atenció. El restaurant del Mirador de la Venta i el seu germà gran La Venta, es troben al peu del funicular del Tibidabo. Per tant,us podeu imaginar de quines vistes gaudireu. El Mirador es troba a la planta superior i és la part que queda més exposada a les boniques vistes. La història d’aquest grup, ésd’uns 35 anys d’antiguitat, tot i que la zona del Mirador va néixer posteriorment.

Segons ens va comentar en Carlos, el nostre gran amic Bernard Benbassat va col·laborar durant una època amb aquest restaurant. Va ser durant l’anomenada crisi post-olímpica.En aquella època, el restaurant no passava pels millors moments, i gràcies a les brillants idees aportades pel nostre amic i a l’esforç de l’equip de la Venta, van aconseguiraixecar el projecte i que pugués continuar caminant. De veritat que ens n’alegrem! Espero que amb la meva informació no hagi faltat a la història que ens van explicar.

Quan ja érem al nostre bonic lloc i quan estàvem ja disposats per començar a assaborir uns magnífics plats, vam tenir el dubte de què demanar. La carta no era extensa,però ja es veia que era una carta de temporada i, per tant, tot el que hi podíem trobar es mereixia un tast. Arribats aquí, vam triar indefectiblement el menú degustació.

El menú degustació es composava dels següents plats:

• Una San Miguel 1516 i una San Miguel 0,0.
• Petit aperitiu, composat per un llit d’esqueixada de bacallà i una manta d’aire de ceps.
• Crema de carbassa, ostres de Marennes i aire d’alga Nori.
• Bolets i lletons de xai a la papillota transparent.
• Llobarro, carxofa i caldo de pernil de gla.
• Filet de vedella amb mantega de Cafè de París i patata amb formatge Comté.
• Illes flotants de maduixa i Maria Lluïsa.
• Cremós de castanyes, mango i xocolata negra.
• Ho vam regar amb un vi negre Ètim de 50cl, DO Montsant. Raïm garnatxa 85% i cabernet sauvignon 15%.
• Copa de whisky Oban, malta de 14 anys.

Només podem afegir que estem molt agraïts a en Toni i al Carlos pel tracte i la conversa que ens van donar durant la nostra vetllada. Ens tornarem a veure!

Guillem

Tweet

El dissabte per la tarda en Yeray i jo vàrem tenir una bona pensada. Com que no teníem ganes de sortir vàrem pensar en fer un pastís. Al principi volíem fer un pa de pessic, però al final ens vàrem decidir per fer un pastís de xocolata. Això sí, vàrem haver d’improvitzar una mica, ja que el vàrem fer segons els ingredients que teníem. El resultat va ser increïble, ens va quedar boníssim.

Ingredients:

1 got petit de llet

2 gots petits de sucre

3 ous

3 gots petits de farina

1 sobre de llevat

1/2 got petit d’oli

3 cullerades grans de "Colacao"

Preparació:

* Comenceu per encendre el forn al màxim. Mentrestant aneu barrejant en un bol, els ous, la llet, el sucre, la farina, el llevat, l’oli i el colacao. Agafeu un motlle i el folreu amb paper i l’unteu de mantega o bé d’oli i farina, perquè el pastís no s’enganxi.

* Poseu el pastís al forn. La temperatura la deixeu entre 150º i 175º i durant 45 minuts aproximadament no obriu el forn. Després el punxeu amb un escuradents i si surt net vol dir que ja està cuit.

Bon profit!

Yeray i iaia Laura

Tweet

L’altre dia a l’escola a l’activitat del Taller de cuina, vàrem fer un pastís de pinya. Bé, el resultat no va ser òptim, ja que la gelatina no la vàrem desfer bé i la mescla no va quedar compacta. De totes maneres els nens se’l van menjar molt a gust.

Ingredients:

15 galetes tipus Maria

1 pot petit de rodanxes de pinya

75 gr de mantega

1 brik de crema de llet

1 sobre de gelatina neutra

1 caixa de Philadelphia petita

Sucre (opcional)

Maduixes, kiwi, plàtan, nata…(opcional)

Preparació:

* Piqueu les galetes ben menudes. Poseu la mantega en un bol i la desfeu al microones durant 1/2 minut aproximadament. Després la barregeu amb les galetes. Poseu la mescla en un motlle d’alumini i l’aplaneu perquè quedi un capa de mig centímetre de gruix, més o menys.

* Agafeu el suc de la pinya i el poseu en un bol. Heu de desfer la gelatina en aquest suc. Quan estigui ben desfeta, hi barregeu la pinya tallada ben petita, la crema de llet i el Philadelphia.Si us agrada el dolç hi podeu posar una mica de sucre. Ho remeneu tot bé i ho tireu per damunt de la capa de galetes i mantega.

* Ho deixeu reposar a la nevera durant un dia com a mínim. Si us agrada podeu decorar el pastís amb trossets de fruites com pinya, maduixes, kiwi, plàtan. O també el podeu decorar amb nata.

Bon profit!

Iaia Laura

Tweet

En la meva actual aventura laboral, no tinc la sort de provar nous restaurants. I era una sort, segons la meva opinió, per dos motius: el fet de provar nous restaurants, i el fet de provar restaurants que en circumstàncies habituals no provaria, ja fos per ubicació com per desconeixement.

[@more@]

Així doncs, en una d’aquestes reunions laborals, vam acabar dinant a La Pallissa a les comarques tarragonines..

• Nom:
  • La Pallissa
• Localització:
  • Es troba a Alió, al carrer Jacint Verdaguer número 20 (On és).
• Transport:
  • Si hi aneu amb vehicle privat trobareu aparcament pel carrer. Si preferiu el transport públic, eh…millor que hi aneu amb transport privat!
• Telèfon i horari:
  • 671 698 424.

El restaurant és una antiga pallissa, com el seu nom bé indica. Totalment reformat i gaudeix d’una decoració luxosa i de bona aparença. Hi ha una part del terra que està fet de rajoles transparents que permeten visualitzar el celler que tenen al pis de sota. La decoració està molt cuidada en tots els detalls..

Aquesta vegada tocava demanar a l’estil clàssic (li dic jo així): pica-pica i cadascú tria un segon. El pica-pica va ser bastant tradicional, pernil de gla, cargols a la llauna i una amanida amb carpaccio de bacallà i salmó (crec recordar). El pernil era excel·lent, dels millors que he provat d’un temps ençà. L’amanida, i no ho semblava a simple vista, estava deliciosa. No vull dir que no semblés bona, però no semblava que t’hagués de deixar regalimant saliva. I bé, els cargols, o havien estat de dieta just abans de formar part del nostre primer plat o procedien d’una regió amb fam. Això sí, el cambrer es va interessar del perquè del nostre rebuig a acabar-nos-els.

Em vaig partir una safata de ‘solomillo’ de bou a la pedra. És una llàstima que no ens portessin una pedra i la carn crua, això crec que haguessin millorat aquest plat. Ens van dur la carn ja feta i, no sé si va ser la carn o la cocció, li donaven un mal ‘no-sé-què’ al plat que tampoc ens va satisfer. Era una carn bona, però no excel·lent. El servei, molt atent i amable, es va tornar a preocupar i ens va comentar la possibilitat de fer-nos més la carn o de fer algun canvi. Bé, tot i que és culpa del restaurant el fet de la qualitat de la carn, és un petit agraïment, el fet que es preocupin per si no has quedat content. Això em dóna motius per pensar que aquesta gent vol fer les coses bé i segur que milloraran aquestes coses, depengui d’ells o no. El còmput general és satisfactori i, repeteixo, el local era un plaer a la vista.

Guillem

Tweet

Tweet