El proppassat dijous vaig anar a sopar al restaurant Kibuka, n’hi ha dos i, tots dos, es troben al barri de Gràcia.
El que vaig anar jo està al carrer Goia número 9 i té el telèfon 93 237 89 94. Compte perquè no accepten reserves, així que millor aneu-hi
una estona abans de sopar, demaneu taula i aneu a prendre quelcom pels voltants. L’altre local està al carrer Verdi 64 i el telèfon és el 93 415 92 17.
Imagino que el funcionament d’aquest restaurant serà semblant al de l’altre, però no ho puc pas assegurar!
La primera impressió que t’endús del lloc és que no és el tradicional japonès, ni cap d’aquests japonesos amb treballadors xinesos. Podria
ser un restaurant típic de Gràcia de crêpes o pizzes o cuina catalana, però resulta que hi tenen uns quants cuiners/es que semblen japonesos (jo diria que ho
són, però no els hi vaig demanar pas el DNI). Això ja et dóna força confiança si el que esperes és trobar menjar japonès.
Tenen una bona quantitat de personal, i amb un local petit però dens, imagines que hi deu passar molta gent al llarg de la nit (i del dia).
Això és un altre punt a favor, deu ser per alguna cosa que hi va tanta gent?
La carta no és molt extensa, però bè, tampoc no cal. Els plats estan molt bé de preu, però no són massa grossos. Així que si teniu gana, no
tingueu por de demanar una generosa quantitat de plats. Nosaltres vam menjar Yakisoba (de peix, jo havia tastat el de carn o verdures), els
California rolls, els nostres eren una mica diferents que els que surten en aquest enllaç, eren
arrebossats. També vam demanar uns rotllos de vedella mig crua i un plat de sashimi, com no!
Em va semblar un bon japonès, diferent i de bona qualitat. Llàstima que els cambrers/es anessin una mica massa enfeinats pel volum de gent.
Guillem
Actualització 26 de Febrer de 2009: Anit vaig anar amb la Difda (pel seu aniversari!), de nou al Kibuka. Vaig adonar-me d’algunes coses interessants:
hi ha taules amples al fons que es poden compartir amb altra gent i són de molta utilitat si el lloc està ple, l’especialitat del lloc són els makis, hi ha
moltes parelles i, finalment, els preus són més atractius del que recordava! I de pas, us faig un petit llistat de preus del que vam menjar nosaltres, per tal
que us en feu una idea:
He estat llegint en referència al wasabi, i m’he adonat que segons el que hi surt publicat a la viquipèdia, el wasabi que s’acostuma a servir als restaurants
no és wasabi autèntic, sinó una mescla de mostassa, rave i colorant. En el fons, la
mostassa, la col el
rave i el wasabi són de la mateixa família, la
Brassicàcia. Espero que ara pugueu dormir més tranquils sabent això!
Guillem
