A continuació us presento una taberna basca situada al barri Gòtic de Barcelona. Es diu Baserri Taberna. Està al carrer Correu Vell número 4. EL telèfon és el 93 268 3296. Jo l'he conegut a través de l'Ander, company meu d'equip al club d'handbol PobleNou. Podeu demanar 6 pintxos i una cervesa per 5€. També tenen uns entrepans boníssims i de bon tamany. No us perdeu la sidra, o el Patxaran, o els "chuletones". Bé, que paga la pena fer-hi una visita.
Guillem
[@more@]
català FARINA DE BLAT – euskera GALIRIN – galego FARIÑA DE TRIGO –
español HARINA DE TRIGO – français FARINE DE BLÉ – english FLOUR OF WHEAT –
deutsch WEIZENMEHL – italiano FARINA DI GRANO – serbi BRASNO (PSENICA)
Benvinguts a una altra recepta de multicuina 🙂 !
Si sabeu preparar receptes amb l'ingredient d'aquesta setmana, siguin del racó del món que siguin, si us plau, feu-les arribar al correu següent:
Les anirem publicant per a què tothom pugui gaudir dels sabors més variats!
ANIMEU-VOS!
[@more@]
Si la fava tu has trobat paga el tortell sens recança
i no perdis l'esperança seràs ser afortunat.
I si et surt la figureta no et quedarà més remei
que ésser coronat com Rei d'aquesta festa distreta.
Tradició, sana alegria: formem en la taula anell
i mengem tan bon tortell en pau i en franca harmonia
(Extret de La targeta del tortell que ens vàrem menjar a casa de la Laura el dia de Reis)
[@more@]
Gall de gener, cada ploma val un diner.
Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.
Vols conèixer el gener? Mira l'ametller.
Ceba de cap d'any, bon averany.
(Extret de Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Biblioteca Popular Catalana Vell i Nou. 1965 Editorial Millà)
[@more@]
Cantares
¿Quién dijera que en mi pecho
niña de mirar tranquilo
forman una tempestad
esos ojos tan divinos.
Pensando en tí me dormí
pensando en tí desperté
pensando en ti voy a morir
y tu ni me quieres ver.
Martes, Venus y Vulcano
tres dioses distintos son
y a esos nos parecemos;
mi suegra, mi novia y yo.
José A. Dedestre
(Extret de La Giralda Revista de dibujos para bordados. Sevilla 15 de Diciembre de 1907)
[@more@]
català FELIÇ ANY NOU – euskera URTE BERRI ON – galego PRÓSPERO ANINOVO –
español FELIZ AÑO NUEVO – français BONNE ANNÉE – english HAPPY NEW YEAR –
deutsch GLÜCKLICHES NEUES JAHR – italiano FELICE ANNO NUEVO –
coreà SEH HEH BOK MANI BAT UH SEYO – japonès AKEMASHITE OMEDETÔ –
portuguès FELIZ ANO NOVO – serbi NOVA GODINA –
A Egipte COLO SANA WINTOM TIEBEEN – A l'Índia NAV VARSH KI SUBHKAMMA –
A Israel SHANNAH TOVAH
Si ho voleu dir en altres llengües, en Víctor us ho posa fàcil
Benvinguts a una altra recepta de multicuina 🙂 !
Ens agradaria conèixer els menús de cada casa, de cada racó del món. Feu-nos arribar el què heu menjat aquests dies de Nadal 🙂 si us plau, feu-los arribar al correu següent:
Les anirem publicant per a què tothom pugui gaudir dels sabors més variats!
ANIMEU-VOS!
[@more@]
L'Home dels Nassos és un personatge mític, imaginari, no real i a voltes sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l'últim dia de l'any. Se'ls diu que aquest dia surt "un home que té tants nassos com dies té l'any".
Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos.
Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben.
La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada…
[@more@]
Abans tothom s'abocava a les enganyifes. Els fideuers feien fideus amb fils a dins. Els ferrers clavaven una moneda a terra i posaven una ferradura roent al mig del carrer… S'anava a les cases a donar notícies falses. Es tirava carinyu, substància irrespirable, a dins de locals tancats i plens de gent…
El costum que més ha perdurat fins els nostres dies és el d'enganxar llufes. Són ninos de paper que s'enganxen amb una agulla o quelcom adhesiu al darrera de la gent sense que se n'adonin…
A més d'enganyifes i llufes, es podia furtar. Hom arreplegava tot el que podia del veí, i se'n feia una parada davant d el'església. Els amos, per recobrar-ho, havien de pagar un preu simbòlic, com si fos una penyora.
(Extret de Festes populars de Catalunya de Jaume Colomer 1978 La Xarxa)
[@more@]
Costums i tradicions
26 de desembre, Sant Esteve
Pels catalans, la festa de Sant Esteve significa la continuació i culminació de la Festa de Nadal. Com el dia anterior, tot gira a l'entorn d'un dinar, però aquest cop amb família o amb amics."Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva", diu la dita.
Tanmateix, després de la festa del dia anterior, l'àpat comença una mica més tard i s'aprofiten les restes de menjar. Així, s'acostumen a fer els tradicionals canelons amb la carn del pollastre rostit i, de postres, es tornen a menjar torrons i neules. L'esperit català, que res no llença i tot ho aprofita, és més viu que mai.
Per Sant Esteve, la sobretaula no s'allarga tant si el dia següent cal anar a treballar. Tampoc no es canten nadales ni es llegeixen poemes. La gent, amb la panxa plena després de tants àpats seguits, se'n va a adormir més d'hora. Com que ja ha passat el solstici d'hivern, el dia, mica en mica, va fent-se més llarg. Per això la dita diu: "Per Nadal, un pas de pardal i per Sant Esteve, un pas de llebre".
(Extret de la pàgina web Festes Nostrades)
[@more@]
El dia de Sant Esteve vàrem dinar a casa nostra. Però les relacions familiars fa que aquesta vegada siguem menys gent.
Menú de Sant Esteve:
1r plat: Sopa de galets.
2n plat: Conill amb patates al forn i allioli.
Postres: Fruita, torrons i fruits secs.
Va ser un menú una mica "diferent" del dia de Sant Esteve, però també estava boníssim!
Laura
[@more@]
