Seguim amb els restaurants japonesos: Doble00 i Tokyo Sushi. I si voleu tenir una bona llista dels nostres japonesos preferits, entreu aquí.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
Seguim amb els restaurants japonesos: Doble00 i Tokyo Sushi. I si voleu tenir una bona llista dels nostres japonesos preferits, entreu aquí.
El 6 de juliol de 2009 va reobrir el Velódromo, regentat pel xef Carles Abellan (també propietari d’altres establiments, com el Tapas 24 i la cervesa Moritz. Aquest local mític va obrir per primera vegada el 1933 i, va tancar el 2000, quan el fill del propietari original es va jubilar. Aquí en podeu veure fotografies del dia de la inauguració.
Quan hi entreu apreciareu de seguida que es tracta d’un local antic: sostres molt alts, barra llarga i àmplia, dos pisos tipus terrassa, …El mobiliari també és de l’època i està molt ben conservat. De la mateixa manera que els lavabos, que són de la vella època però estan impecables.
Quan hi vaig entrar no sabia que la cervera Moritz, però em va provar curiositat veure que tenien tiradors de molts dels models de la marca Moritz, no sé si de tots perquè no m’hi vaig apropar prou. A la planta de carrer hi tenen uns billars; els lavabos es troben a la planta -1, juntament amb la cuina, que al seu temps es comunica amb la planta carrer. A la planta superior, que té visió completa sobre la planta de carrer, hi podem trobar més taules.
Només em vaig prendre un suc de taronja natural, així que no vaig tastar cap plat. Però després del que he descobert navegant per Internet, m’ha entrat curiositat per anar-hi a menjar!
El Doble Zer00 és un restaurant que agrada molt a les meves amigues Carmen i Pruden. Jo hi he estat en dues ocasions i sempre he menjat molt rebé.
Ubicat al barri del Born, molt proper al mercat de Santa Caterina, a la ciutat de Barcelona.
Tenen 2 espais, a l’entrada és l’espai per a no fumadors, on també hi ha la barra. L’espai per a fumadors està endins del local, ben diferenciat. Sempre que hi he anat estava ple a vessar i el soroll és, potser, el que més m’ha disgutat.
L’última vegada que hi vam ser amb la Carmen i la Pruden, vam començar amb unes gyozas a la planxa.
Tant la Pruden com jo, som unes grans amants dels YakiSoba, i sempre en demanem.
I vam seguir amb uns makis: Soff Shell Maki i Sake Maki.
Jo vaig insistir per menjar-ne un tercer, m’encanten dels makis!!
Per postres i com a bones germanes, vam compartir un parell de coulants de xocolata.
Els preus per persona va ser d’uns 20€.
Aquesta última visita al Doble Zer00, vam poder gaudir d’una col·lecció de quadres ben xulos i que vam estar observant tot sopant. Us convido a visitar la seva pàgina web us podreu informar de diferents activitats que proposen.
Cris
Fa uns dies, vam preparar un llistat dels nostres restaurants japonesos preferits, tot i que algun d’ells encara no l’havíem provat i el teníem pendent de visitar! Així que la meva germana i jo vam decidir anar-ne a provar un, el Shibui. Encara ens en queden alguns d’aquesta llista, però tranquils que mica en mica n’anirem gaudint.
Aquest restaurant, que està a prop de la plaça Francesc Macià, té una decoració molt cuidada. Amb dues plantes, una entrada principal en que la porta de vidre permet veure el local des del carrer i una il·luminació tènue que enfoca puntualment a les taules. Això dóna una sensació de tranquil·litat i un toc d’harmonia. Això sí, aquesta harmonia es trenca amb la sonoritat de la sala. Es tracta d’una sala espaiosa que provoca una ressonància considerable. També hi ha una barra, tipus sushi-bar. La planta baixa, a la qual s’hi accedeix des d’una escala al costat del mostrador de l’entrada, es veu més silenciosa. Disposa de tatamis i de menys taules que a la planta de dalt.
El servei em va donar bona sensació, són molt atents (costum força generalitzat als restaurants japonesos) però no en excés. Els preus en general són alts en comparació a altres restaurants japonesos que hem visitat, tot i que la qualitat és també alta. Nosaltres vam menjar 6 plats i 2 postres per un preu al voltant dels 35-40€. Més endavant veureu exactament quins plats vam degustar!
Aquella nit vaig decidir jo els plats que menjaríem i de primer vaig pensar en demanar tres plats i deixar el tema sushi per més tard. El primer de tots van ser dues sopes miso (Misoshiru):
A continuació un dels nostres plats preferits, us recomano provar-ho perquè és deliciós. Fetge de rap (Ankô no Kimo), el qual creiem que estava fet al vapor perquè tenia un gust molt intens:
I per trencar amb la nostra tradició de provar el Yakisoba a tots els japonesos on anem, vam degustar els Kimuchi Yakiudon. Els fideus Udon són més gruixuts que els Soba. Aquests fideus Udon estaven fets a la planxa i anaven acompanyats de col picant. Espectaculars:
Com que els fideus ens van omplir força l’estómac, vam decidir moderar-nos amb el sushi. Els makis Tataki Uramaki i els Ebi Abocado Tobiko van ser els triats:
Aquí teniu mes detall del Tataki Uramaki, rotllo d’algues amb arròs girat amb tempura:
I els Ebi Abocado Tobiko, també rotllos d’algues amb arròs girat però amb advocat:
Les postres que vaig triar jo va ser la Mousse Choco-Yusu, mousse de xocolata amb llimona japonesa:
I les postres de la Cris va ser un coulant, que té poc de japonès, però molt bona pinta:
En conclusió, menjar molt bo amb una bona relació qualitat-preu. Ambientació i decoració espectacular, tant a la planta alta com a la baixa. Servei correcte. Això sí, a la planta alta la sonoritat no permet molta tranquil·litat, però tampoc és exagerat.
L’altre dia amb en Guillem vàrem tenir uns quants dubtes lingüístics i encara que cap dels dubtes tenien relació amb la cuina ni amb restaurants…ens ha semblat que potser també us podrien interessar.
| Català | English | Français | Español |
| Agonia | Agony | Agonie | Agonía |
| Angoixa | Anxiety | Angoisse | Angustia |
| Sostracció | Subtraction | Soustraction | Sustracción |
Fins aviat!
Iaia Laura
Dissabte proppassat, en Guille i jo, teníem la missió, juntament amb una parella d’amics seus, d’entrenir la nostra amiga Difda fins a l’hora de dinar, per a què la resta d’amics preparés un dinar sorpresa, a Can Teo. I vam tenir èxit! A la Difda li van pujar els colors a les galtones, tota la taverna era plena de banderoles amb la seva cara.
La taverna Can Teo és a la ciutat de Figueres, prop de la plaça Catalunya d’aquesta població.
La taverna Can Teo és un local ben il·luminat, que al meu parer li donar una sensació d’espai ampli, tot i que no és un local molt gran. El que més em va sorprendre va ser el detall de les torradores a cada taula, per a què cada comensal es pugui fer les torrades al seu gust. També podreu gaudir d’una gran varietat d’olis per amanir les vostres torrades.
Nosaltres al ser un grup i per fer-ho fàcil, vam fer menú, però també disposen de carta, tot i que no us en puc dir gran cosa més, ja que no vaig tenir el placer de llegir-la. Quan vam seure a taula ja hi teníem unes cassoles de fang amb olives, cogombrets i cebetes, pa de pagés, tomàquets per a sucar, alls, setrills amb diferents olis d’oliva.
Vam començar l’àpat amb dues amanides diferents: amanida amb formatge de cabra fos amb mel
i amanida de bolets amb daus de pa torrat.
Vam seguir amb un plat de pernil i un de gambes fregides amanides amb oli i julivert. Jo al no poder gaudir dels embotits (per consell mèdic, no per creences!), puc dir que les gambes eren molt bones!
No tips amb tot el que a havíem provat, en Teo ens va servir un pastís de patata farcit de pernil dolç, tonyina i olives.
Finalment i per a rematar la feina, va arribar el moment de la botifarra de «pam i mig». L’últim plat era un safata de botifarra i xai a la brasa.
Les postres van fer de pastís d’aniversari, estàvem celebrant els meravellosos 28 anys de la Difda. Però no vam menjar un patís d’aniversari tradicional, ens vam sorprendre amb una safata llarguíssima amb 3 postres de pasta de full amb crema i fruites. Pel meu gust, boníssim!
Vam estar molt ben atesos, en un ambient tranquil i agradable. La relació preu-quantitat és molt bona, vaig quedar verdaderament plena. I tenint en compte el que vàrem pagar, no marxareu amb la butxaca escurada. Com que va ser un regal d’aniversari, prefereixo no dir el que vam pagar per persona, però us diré que van ser menys de 25€.
En Teo que ja coneixia en Guille, va estar molt content de saber que publicaríem aquest apunt al nostre bloc i en aquesta ocasió, signaré amb una foto de tots tres: en Guille, una servidora i en Teo. Bon profit!
A finals de juny de 2009 en Guille va publicar, en aquest mateix bloc, un apunt de la Taverna de Can Teo.
Aquest dissabte proppassat, vaig tenir el plaer de gaudir-ne jo mateixa i he escrit un nou apunt amb fotografies de la Taverna Can Teo
Cris
La meva primera calçotada la vaig provar al Zoo Alt Camp, un restaurant ideal per a families amb criatures, on podreu gaudir de diferents aus i animalons, abans i després de menjar.
El Zoo Alt Camp està molt proper a la ciutat de Valls, camí de Puigpelat.
El Zoo Alt Camp té un jardí amb un petit llac on podreu veure una gran varietat d’aus i animals. Hi ha una masia, que actualment estan remodelant. Els àpats els serveixen en un recinte més modern, una gran sala, amb una capacitat d’unes 150 persones. Els calçots són de collita pròpia i amb un ambient molt familiar. En època de calçots tenen un menú, a 35€, on pots afartar-te de calçots, carn a la brasa, postres, vi i aigua, i els cafès.
Només arribar ja et posen un plat d’embotit, de patates fregides, d’olives i un porró de vi per anar fent boca.
No s’obliden pas del pitet per als més, aquí en teniu una mostra, amb una Lluïsa ben contenta per atacar els calçots.
El primer que et diuen és que t’aniran portant calçots i no pararan fins que no els hi ho diguis, per tant sigueu conscients que després encara hi ha la carn a la brasa. Com que era la primera vegada que menjava calçots no puc comparar. Jo vaig trobar tant els calçots com la salsa molt bons.
Una vegada els féu parar amb els calçots, us portaran la carn a la brasa: botifarra, botifarrons, xai i cansalada. Per al meu gust tot al punt. De postres podies triar entre crema catalana i taronja amb sucre, postre ben senzill però que vaig gaudir molt ja que les taronges eren boníssimes.
Si no hi aneu amb criatures, és possible que trobeu l’ambient sorollós, ja que és ple de families i inclòs colles de pares i criatures. El servei és ràpid i atent. L’ambient senzill.
Cris
Som en època de calçotades i vaig decidir que d’aquest any no passava que no hagués gaudit mai de l’experiència de posar-me pitet i menjar calçots amb salsa. La meva primera experiència en calçots va ser Zoo Alt Camp