iaia Mercè

Original Juliol del 2007:
El divendres proppassat vaig portar a la Laura a sopar a Can Recasens, al bell mig de la Rambla del PobleNou. A la rodona
de Pallars. En Ricard me l’havia recomanat, així que hi anàvem amb bones expectatives. El restaurant no
és massa gran, i hi ha dos torns per sopar, a les 21 i a les 23. Nosaltres vam anar al torn de les 23; bé,
és cert que entràrem una mica més tard, però tenint en compte que els del primer torn deurien
entrar a les 21, ho vaig trobar altament comprensible. Bé, només entrar passareu davant d’un mostrador ple
d’embotits, formatges, patés i altres delicatessen. Si teniu gana, no mireu massa els productes. Nosaltres
escollirem una amanida i una taula d’embotits, formatges i patés. Tot excepcionalment bo. A més a més,
tenen una gran col·lecció de vins on escollir, i el preu final, el qual jo esperava que fos bastant alt, va
ser més aviat baix. Baix tenint en compte el que vam menjar. Les postres, casolanes, també eren delicioses. O
sigui que jo també hauré de recomanar aquest restaurant, aneu-hi!

Actualització 13 de Juny del 2009: Al Can Recasens hi he tornat moltes vegades des de que vaig publicar aquest apunt
el passat 3 de Juliol de 2007. He de reconèixer que totes les vegades n’he sortit molt content.

Com que la meva primera descripció ja tenia una connotació positiva, en aquest cas intentaré ser més detallista. L’entrada
del restaurant és una antiga xarcuteria, ara la tenen al
carrer Llull entre Marià Aguiló i Bilbao. Bé, un cop superada l’entrada, trobareu dues plantes de menjador. La planta d’abaix
té dues zones, i la de dalt dues més (no n’estic segur al 100% perquè només he menjat en una). Havent-hi dos torns, el segon
torn entra una mica més tard de les 23h. Jo no he menjat mai al primer torn, així que no us en puc parlar gaire. Sempre que hi
he anat estava ple a vessar també tal i com m’han comentat altres que també hi han anat; així doncs, el servei sempre anirà
d’un lloc a l’altre sense parar i potser trigaran una mica a servir-vos, però ho fan amb molta gràcia i mai marxes amb la sensació
d’haver estat desatès.

De totes les vegades que hi he anat, he provat totes les modalitats: en parella, en parella familiar, en família, en grup,…
En tots els casos excepte en el de grup, hem menjat més o menys el mateix: embotits, amanides, formatges, patés i pa amb tomàquet.
El cop que vam anar-hi en grup, per l’aniversari de la Shan, vam demanar el menú de grup, que inclou el que he anomenat abans i
‘fondues’! La cervesa que tenen al local és només AK Damm i de vins en trobareu tants com vulgueu!

El tema preus és molt bo, vull dir, una relació qualitat-preu excel·lent. A continuació us faig un petit llistat del que vam
menjat en l’última ocasió, així us en feu una idea:

• Taula petita d’embotits i formatges: 13,9€/Kg cadascuna
• Pa amb tomàquet: 1,8€/safata
• Postres: entre 3,9€ i 5€

La resta de preus és tan bona com la que us comento més amunt, així que el preu mig per persona és d’una 20€ si no demaneu vi,
però amb postre o cafè.

Guillem

Tweet

Avui toca un altre restaurant de Figueres, un restaurant que porta uns quants anys a la capital de l’Alt Empordà, des del 1973.
Està en una zona que ha millorat força en els darrers anys, segons m’han comentat.

El restaurant s’anomena Shang-haï i està al Corriol de les Bruixes (jo no en vaig veure cap de Bruixa però) número 11, i hi
podeu entrar també pel carrer de la Jonquera número 8. El telèfon és el 972 50 30 50. A Figueres, com he comentat.

El restaurant és d’aquells que té diferents zones, que no estan connectades del tot visualment. És a dir, que un cop asseguts,
és complicat copsar la quantitat de gent que hi ha al restaurant. A més a més, hi ha dues plantes.

A la carta hi podreu trobar els típics plats xinesos. Si us puc confessar una cosa, mai he sigut un admirador dels restaurants
xinesos de Barcelona, o almenys, als que hi he anat. Tot i que al bloc hem publicat algun restaurant xinès com el
Shanghai 1930. Tot i que la Diana em va convèncer del contrari, encara
no n’havia provat.

Aquest restaurant em va sorprendre molt gratament per dos motius: per la meva antiga animadversió pels restaurants xinesos i
perquè realment tenien una molt bona cuina! Vam demanar el menú, i els plats eren molt abundants. Em van explicar que els
plats de la carta encara tenen més quantitat que els del menú, així que no sortireu amb gana del Shang-haï.

I de varietat tampoc us en faltarà, aneu-hi i gaudiu!

Guillem

Tweet

Aporto un nou apunt al bloc, una crítica a un restaurant de Figueres, al qual ja hi he anat un parell o tres vegades. Amb aquest
petit detall, nombre de visites, ja us podeu imaginar dues coses: que m’ha agradat i que he trigat a publicar-lo! Això últim
no ho penseu pas, eh!?

El nom del restaurant és Taverna Can Teo i està al carrer Clerch i Nicolau número 20 a Figueres. El telèfon és el 972 67 08 44.

Un cop dins del restaurant, hi destaquen dues zones de menjador, totes dues a mà dreta. La primera està al mateix nivell del
carrer i la segona una mica més elevada i està al fons. A mà esquerra hi ha la tradicional barra de bar i ,al fons, la cuina.
Hi ha espai per unes 40 persones amb taules d’entre 4 i 8. Algunes de les taules de 4 es fan servir per a només dues persones,
però si hi aneu, ja sabreu perquè!

El que més destaca del menú són: embotits casolans de l’alta Garrotxa,
formatges de les muntanyes de Montserrat, productes artesans de Maó, amanides i carn a la brasa.

En aquest restaurant podeu estar segurs/es d’una cosa, no marxareu amb gana. Si demaneu embotits i formatges, us duran una
cistella de vímet tota plena i vosaltres anireu menjant-ne tant com vulgueu o pugueu, pagareu el per pes. Tot això ho amanireu
amb pa amb tomàquet. El pa el podreu torrar amb la torradora que tindreu damunt de la taula (d’això l’espai).

Cal dir que el propietari, en Teo, us anirà donant consells i fent broma al llarg de la vetllada. És d’agrair. Vaja, que us
recomano molt que hi aneu i amb gana!

Guillem

Tweet

En motiu de l’aniversari d’en Guillem, he volgut preparar un àpat suculent, fresc i no gaire complicat en l’elaboració. La inspiració ha sigut d’una mica d’aquí i d’una mica d’allà…. i tot barrejat amb algun toc personal.

Us presento una amanida de tàrtar de tonyina amb “olivada”:

Ingredients:

• 200g de tonyina fresca (si pot ser, de la part del llom)
• Salsa de soja
• Mostassa
• Oli d’oliva
• Fulles verdes (jo he utilitzat canonges, escarola i enciam de roure)
• Olives negres sense pinyol
• Olives verdes sense pinyol
• Filets d’anxoves

He començat per tallar la tonyina a daus, després ho he deixat macerar un parell d’hores juntament amb una mica de mostassa i quatre cullerades soperes de salsa de soja.

Per un altre costat, he trinxat les olives negres i verdes (per això han de sense pinyol) amb uns quants filets d’anxoves. Un cop feta la ‘pasteta’, ho he barrejat amb oli d’oliva verge.

Un cop la tonyina està ben macerada, l’he colada per treure la salsa de soja que no ha absorbit i l’he posada al plat. Al costat hi he posat les fulles, l’olivada es pot posar a part o posar-la per sobre l’amanida, i ja estava llest per servir i menjar!

Ha quedat boníssim! Moltes felicitats Guillem!

Difda

Tweet

Després de tot un dia passejant per l’Alguer, vam acabar el vespre descansant a l’hotel. Un cop feta una petita becaina, vam alçar-nos i ens vam dirigir a un
restaurant a prop de l’hotel i, just davant de l»Ospedale Marino’, que no ‘Maritimo’. Per dins, jo tenia la incertesa de si escollíem aquell restaurant pel fet de ser proper, o
potser perquè per la tarda, ja hi havíem fet una ullada i ens va semblar que estava prou bé.

El restaurant es diu La Pergola i està al ‘Viale 1º Maggio’ número 3. Aquest bonic ‘ristorante’ té una terrassa que
tant pot ser coberta com descoberta i una saló molt espaiós. Tenen la cuina a la vista i, naturalment, també hi fan pizzes. El forn de les pizzes el tenen al
bell mig del saló principal i, pel que em va semblar, hi fan pizzes per emportar.

En aquesta ocasió, no vam trigar tant a demanar, però crec que també vam encertar bastant!

• ‘Antipasto nuorese’, un plat d’embotits que estaven molt bé. Eren de gust més suau que els ibèrics, per exemple, però, a mi personalment,
  em van sorprendre gratament.
• Per a la Difda, un ‘Filetto’ al pebre negre de 300gr.
• Per a mi, ‘Costata manzo’ o carn de bou de 300gr. A la carta, tant la carn com el peix hi surt amb el preu cada 100gr i, després, et cobren segons
  el pes.

Vam regar el sopar, aquest cop sí, amb un vi Alguerès anomenat ‘Raím’. Un vi amb molt de cos, però que no era gaire astringent. De postres, vaig provar el
tiramisú de la casa. El preu final de 70€, crec, anava d’acord amb l’estil del restaurant. Bon menjar, però una relació qualitat-preu no gaire bona.

Guillem

Tweet

L’últim cap de setmana d’abril, la Difda i jo, vam ser uns dies a la bella illa de Sardenya o
‘Sardinnia’ en sard. Vam allotjar-nos a un hotel a
l’Alguer. Durant la nostra estada a l’illa, vam gaudir de la gastronomia local i, a partir d’aquesta apunt,
us en faré un petit llistat.

Passejant pels carrers del centre històric de l’Alguer, vam trobar-nos amb la ‘Via Barcellonetta’ i, endinsant-nos per aquesta via, ens vam trobar amb el
carreró del Porxo (‘vicolo Adami’). El carreró del Porxo agafa el seu nom de:

Aquesta ‘trattoria’,‘trattoria Al Refettorio’ ens va entrar molt bé pels ulls, així que ens va costar poc demanar-hi taula. A l’hora de demanar, ens hi vam entretenir, perquè
l’italià escrit no és tan fàcil com podria semblar. Amb paciència i l’ajut del cambrer, vam acabar escollint el següent:

• ‘Insalatina di Carciofi e Bottarga’, una amanida de carxofes crues tallades ben fines i un tipus de
  moixama feta amb ous anomenada
  ‘bottarga’.
• Per a la Difda, ‘Culurgiones di patata al ragú di maialetto sardo e peccorino’. Els ‘culurgiones di patata’ són com els
  ‘gnocchis’ amb carn de porc i formatge ‘peccorino’.
• Per a mi, ‘Gnocchetti al bianco di seppie, asparagi selvatici e guanciale’. Pasta tipus galets amb sípia, espàrrecs verds i bacó.

Vam regar el sopar amb aigua ‘minerale e naturale’ i cervesa. Les postres no les vam fer en aquest restaurant. El preu final va ser de 40€, la qual cosa
ens va deixar encara més contents!

Guillem

Tweet

Aquesta recepta la vaig improvitzar, com fem moltes vegades, quan no tenim molt clar que volem fer. Amb els ingredients que vaig trobar pel rebost, que per cert no eren molt variats, vaig elaborar aqust platet d’arròs.

Ingredients:

100 gr d’arròs per persona

1 safata de xampinyons

1 manat d’alls tendres

1 copeta de vi blanc

brou de verdures o aigua

2 alls

1 got de llet o crema de llet

sal i oli

Preparació:

* Poseu en una olla una bona quantitat d’aigua amb els alls pelats i sencers, al foc. Quan comenci a bullir i tireu l’arròs, ho deixeu bullir 10 minuts. Si us agrada l’arròs més tou ho deixeu una estona més. Però penseu que després l’hem de coure una estona més amb els altres ingredients. Escorreu l’arròs, traieu els alls i reserveu l’arròs.

* Mentre bull l’arròs, poseu una paella al foc amb una mica d’oli i hi fregiu els xampinyons, nets i tallats a làmines juntament amb els alls tendres tallats a bocins. Ho deixeu coure, quan estiguin quasi bé cuits hi tireu el vi. Deixeu que faci xup-xup una estona fins que el vi s’evapori.

* Afegiu la llet amb els xampinyons i els alls tendres i deixeu que comenci a bullir. Aleshores hi barregeu l’arròs, ho aneu remenant i deixeu que es cogui una mica més, segons el vostre gust. Si veieu que es queda molt sec hi afegiu una mica de brou o d’aigua. Ho salpebreu tal com us agradi i ja us ho podeu menjar.

Bon profit!

Iaia Laura

Tweet

Us faig arribar una recepta de mandonguilles per si algú no sap com fer-les.

Ingredients:

1/2 kg de carn picada de vedella (també pot ser de porc o bé barrejades les dues, com més us agradi)

1 ou

1 tasseta de llet

pa ratllat

Farina blanca

oli d’oliva

sal

Opcional: all i julivert, pinyons, orenga…

Preparació:

* Agafeu un bol i bateu l’ou amb una mica de sal. Hi barregem la carn i després la llet. Mentre seguim remenant hi tirem pa ratllat fins que quedi una consistència ben espessa.

* Si us agrada hi podeu afegir all i julivert tallat ben petit, o uns quants pinyons o qualsevol espècie que us agradi. Jo generalment no hi poso res de tot això. Poseu la farina blanca en un plat.

* Agafeu amb les mans una mica de la massa de la mida d’una piloteta i l’enfarineu, donant-li una forma rodona entre les dues mans. Seguiu així fins que s’acabi tota la massa, les aneu deixant en un plat.

* Agafeu una paella hi poseu oli i l’escalfeu. Aneu fregint les mandonguilles i les deixeu escórrer en paper de cuina. Les reserveu en una safata per afegir-les després a la salsa.

Bon profit!

Laura

Actualització 22 d’Abril del 2009: Aquest cap de setmana passat, la Laura em va deixar encarregat de fer el dinar i tocava ni més ni menys, que
mandonguilles amb sípia. Jo no vaig preparar la recepta com la Laura, sobretot la part de les mandonguiles. Però és que cadascú té el seu estil! Aquí
teniu una mostra de la meva obra d’art…vull dir, del meu plat:

La petita variació consisteix en que jo només hi vaig posar pa ratllat i alls tallats en daus molt petits, a les mandonguilles. La resta del plat és senzill:

• Daurar la ceba i caramelitzar-la, amb paciència.
• Afegir-hi la sípia tallada en daus grossos per després, un cop estan una mica cuits, aprofitar que estan més tous per tallar-los en daus més petits. Això
  va, naturalment, a gust del consumidor!
• Daurar les mandonguilles en una paella, enfarinades.
• Posar-hi brou (de verdures) i picada a la sípia amb ceba i, finalment, les mandonguilles.

És un plat senzill que només requereix paciència i un bon producte. Això últim, gràcies a la Laura i crec que a la Cris!.

Guillem

Tweet

Ahir a la nit vaig anar a sopar a Les 3 Pommes, que és una Crêperie que es troba al carrer
Aragó número 150, entre Casanovas i Villarroel. Està al costat mar, no massa lluny de la benzinera de Casanovas. El local és
petit i ahir, sent dimecres, estava força ple de gent. Així que imagino que el cap de setmana deu estar-ho més. Si vulguessiu
trucar-hi, feu-ho al 93 451 54 09. Les seves especialitats són: Galettes, Crêpes, Quiches i Salades. També tenen sidra de Bretanya i
altres vins francesos. Les Crêpes són tant dolces com salades. Bon profit!

Actualització 20 d’Abril del 2009: El passat dijous vam anar de nou a aquesta tranquil·la crepêrie. Per afegir alguna cosa més, us puc dir que és un
local molt tranquil, amb lloc per unes 20 persones. Sempre que hi he estat, està pràcticament ple i hi ha una bona rotació de gent. Nosaltres vam marxar més
tard de les 23h i el local estava a la meitat de capacitat i hi acabaven d’entrar un parell de taules, algunes una mica ‘sorolloses’! Suposo que aquesta
afluència de gent és per la fama que té aquest lloc. Les especialitats del crepêrie són originals de la regió de
La Normandie i, per corregir la informació que vaig aportar fa un temps, les quiches no són pas cap especialitat d’aquesta crepêrie.

Bé, us puc comentar també alguns preus del que vam demanar nosaltres:

• Gallette Guillaume (bonic nom!), amb porro, pernil dolç, ceba, crema de llet, alfàbrega i formatge emmental: 9,3€
• Gallette 4 formatges, amb formatges roquefort, camembert, emmental i gorgonzola (d’aquest últim no n’estic segur): 9,3€
• Crêpe de Nutella: 4,3€
• Crêpe de xocolata amb dues boles de gelat de xocolata, nata i ametlles rallades: 6,95€

Acabes ben tip per una relació qualitat preu molt bona. Em va agradar el detall de la cambrera, de parla francesa, que parlava un català molt bo i a més a més
el parlava directament a la clientela. Que bé que hi hagi gent així!

Guillem

Tweet

Com anava dient en en darrer apunt, aquests dies de festa hem anat voltant i, el següent restaurant, cau a
l’Alt Empordà. Concretament, estem parlant de la ciutat de Figueres.

El restaurant es diu Catalunya Amor Meu, ben a prop del famós Museu Dalí.
Està al carrer Magre número 7. El telèfon és el 972 502 036. Obren de dimarts a diumenge.

És un restaurant que es defineix com a romàntic pel seu amo, un simpàtic francès afincat per la zona. En el local no hi ha massa taules, la lluminositat és baixa, la decoració
del local està enfocada a que l’ambient sigui càlid i tranquil. Bé, té tots els ingredients per fer-lo un restaurant romàntic. Jo li vaig trobar un petit defecte, almenys pel
meu gust, el conjunt cadires-taula és una mica incòmode. Vaig estar tot el sopar que no sabia com seure ni on posar les cames.

Vam demanar dos menús, i per tal de provar-ho tot, dos primers i dos segons diferents: quiche de bacó i ‘tartaleta’ de porros; porc al curry i pit pollastre farcit. S’ha de dir,
que tot estava molt bo. Vam demanar una ampolla de vi de Peralada, un Cabernet Sauvignon del 2005, deliciós també! De postres vaig menjar un pastís a les 3 xocolates,
no sabria dir quina era la tercera, però la primera era negra i la segona blanca, això segur!

Tenen un menú diari de 12€ (IVA inclòs), que tan val de migdia com de nit. Està molt bé que puguis demanar-te un menú per la nit, i més tenint en compte que la qualitat és alta.
Per tant, la relació qualitat preu del lloc és de bon destacar.

Guillem

Tweet