L’última parada gastronómica, la més llarga i la més sublim: Casa o Barqueiro.
Hi ha ocasions en que un àpat el recordes per algun motiu o altre. Aquest, tant l’Isaac com jo, el recordarem per moltes coses. A Casa o Barqueiro, d’en Rogelio,
hi vam menjar la millor carn de bou que hem tastat mai. Espero no equivocar-me
en parlar per l’Isaac. N’Arzak crec que deu pensar d’una manera semblant i, pel que vaig, d’altres
també
El restaurant es troba a Negreira i no us en puc donar ni el telèfon ni l’adreça perquè no vaig
recordar-me d’agafar la targeta. Us ho aconseguiré ben aviat, us pot servir en un futur.
El primer que vam menjar va ser pop a la graella, mare meva! Mai havia menjat el pop fet així, però crec que ho repetiré en el futur!
Per a acompanyar hi havia un sofregit de verdures variades i, un pa casolà, que …bé, no sabria com descriure’l amb paraules.
El vi que ens acompanyava era un tal Lealtanza, us sona? Bé, s’ha de reconèixer que l’amic Rogelio està ben situat. A més a més del
restaurant, té una carnisseria i contactes amb un celler (Lealtanza pels que us heu perdut). És amic d’en Juan Mari, perdó, Arzak.
La carn que ens van dur, va ser excepcional, genial, perfecte, indescriptible! Volta i volta, una pedra per acabar-la de passar i sal grossa.
Què més podem demanar? Doncs nosaltres vam demanar un altre de carn. Aquesta segona ronda va ser d’un altre tipus de carn, que tot i que era molt bona, no
era del mateix nivell que la primera, la de l’enllaç de més amunt. Per acabar-ho d’adobar, vam menjar de postres, uns postres casolans. Bé, va ser un tast de
postres: tiramisú, pastís de formatge (bufa), pastís de xocolata i altres que ara mateix no aconsegueixo recordar. Un dels millors postres que he provat mai!
Faig menció especial a la cuinera, la qual és "culpable" de tots aquests plaers que vam assaborir.
Després de dinar, vam començar amb les copes.Jo ho vaig acompanyar d’un cigar pur, un Cohiba número 4. Feia temps que no en fumava un i,
aquest va valer molt pena. En Rogelio és un enamorat dels purs, així que ens va estar delectant amb les seves explicacions.
Copa rera copa, anaven arribant amics d’en José Manuel. Entre una cosa i l’altre, ens vam anar animant i, juntament amb el partit del Barça
a Xixó, va acabar arribant inexorablement l’hora de sopar.
L’Isaac tenia un antull: ous ferrats (de granja), acompanyat
de patates fregides i pebrots del Padrón. Què més puc afegir? Un plat senzill però que quan està ben fet i amb productes casolans, guanya molt. Sí, també
vam sucar-hi pa casolà. Què us pensàveu? I sí, vam acabar marxant de la Casa o Barqueiro, 10 hores després d’entrar-hi…només puc dir, que espero tornar-hi
ben aviat.
Guillem
Actualització 13 d’Octubre de 2008, a les 23 hores 18 minuts: L’adreça del magnífic restaurant és l’avinguda Santiago número 13 a Negreira, a A Coruña. El telèfon per a les reserves és el 981 81 82 34. Parleu amb mi si hi heu d’anar, us donaré un parell de consells!
