iaia Mercè

La Laura fa una versió diferent d’aquest pastís de carn . Les diferències bàsiques en aquest són el puré de patata, les verdures amb les que fa el plat i la salsa.

Ingredients per a 4 persones:

5 patates grans

500 grs de carn picada de vedella

3 pastanagues mitjanes

1 ceba gran

200 grs de xampinyons

Concentrat de brou de vedella

“Brown Sauce”

Mantega

Sal i pebre

Formatge ratllat

Preparació:

* En una paella ben fonda fem daurar la carn picada fins que estigui cuita. Hi afegim les verdures tallades a daus petits, remenem bé i salpebrem.

* El brou de vedella que utilizem a casa és de l’estil “cubitos Maggi”, per entendre’ns. Diluim tres cubs en la quantitat d’aigua que ens indica l’envoltori. És millor que el feu més aviat fort. Afegiu-lo a la carn i verdures i remeneu bé. La “brown sauce” és literalment una salsa marró que acompanya moltes carns, salsitxes i demés aquí a Anglaterra, però no sé si la trobareu als supermercats allà on visqueu. Consell d’en Kevin, la millor és de la casa HP, l’etiqueta és blava i hi ha un dibuix de les Cases del Parlament de Londres. Bé consells a part, afegiu una cullerada i mitja de salsa. Tapeu, baixeu el foc i deixeu coure una hora. Aneu remenant per evitar que res s’enganxi.

* Quan quedin uns 20 minuts per acabar la cocció de la carn, bulliu les patates. Les podeu tallar a trossos per fer més ràpida la cocció. Un cop llestes, les escorreu i les poseu en un recipient on les pogueu aixafar bé. Per fer el puré, hi poseu mantega, un parell de cullerades. Aquells que feu dieta, res de mantega!!! Podeu optar per la margarina, l’oli d'oliva o res de res. El puré ha de tenir una consistència compacta, vaja que si gireu el plat cap per avall, no caigui!!

Pre-escalfeu el forn a uns 175º C. Agafem una safata de forn una mica fonda, hi aboquem tota la carn amb verdures i suc, després hi posem el puré de patates per sobre que cobreixi tota la superfície. Quan tinguem el pastís montat hi posem formatge ratllat per sobre i al forn 20 minuts!!

Ara servim! En Kevin s’hi posa més “brown sauce” un cop emplatat. Per les embarassades com jo, no ho feu si teniu molta acidesa d’estómac!!

Petons,

Alícia & Kevin & Cigronet

[@more@]

Tweet

La historia, propiamente dicha, de la hamburguesa comienza en el siglo XIII. Los bravos jinetes nómadas conocidos como Tártaros, que recorrían el Asia y la Europa Oriental, tenían como Snack predilecto, entre invasión e invasión, un puñado de carne molida y cruda, la tradicional “Carne Tártara”. Al crecer la influencia Tártara en las provincias bálticas de Finlandia, Estonia y Latvia fue introducido este platillo, agregando los locales un necesario aderezo de sal, pimienta y jugo de cebolla. Contra todo pronóstico, fue considerado un Delicado Manjar…

En el siglo XVIII, Hamburgo era el puerto más grande de Europa. Los mercaderes alemanes en sus viajes a través del Báltico rumbo a las ciudades rusas desarrollaron un gusto especial por aquella carne cruda que encontraron. Al regresar a Hamburgo trajeron consigo un apetito voraz por su nueva comida favorita…

A inicios del siglo XIX, Hamburgo fue el mayor punto de embarque para los inmigrantes alemanes en rumbo a los Estados Unidos. Junto a sus escasas posesiones trajeron sus platos típicos, incluyendo la popular carne molida, ahora cocinada. Esta variación de la original receta cruda fue conocida en el nuevo mundo como Carne al Estilo Hamburgo, y fue popularizada por los inmigrantes asentados en el valle del río Ohio…

A que no ho sabíeu?

[@more@]

Tweet

Es pot fer amb qualsevol de les parts de la vedella, però a mi m'agraden les mitjanes i si pot ser, ben gruixudeta.

Ingredients:

1 mitjana de vedella per cadascú

Formatge de Roquefort

Mantega

sal

Preparació:

* Escalfeu la planxa quan estigui calenta feu les mitjanes. Saleu les mitjanes pels dos costats. Les deixeu fer més o menys cuites al gust de cadascú.

* Mentrestant prepareu la salsa de Roquefort tal com ja la vàrem explicar.

* Poseu cada mitjana en un plat i serviu la salsa apart perquè cadascú es serveixi.

Bon profit!

Laura

[@more@]

Tweet

El divendres proppassat va tocar un ristorante – pizzeria anomenat La Bella Napoli. Està situat al carrer Villarroel 101, teniu en compte que hi ha un altre Bella Napolie al carrer Margarit 12. Em van dir al restaurant del carrer Villarroel, que l'altre els propietaris són germans, però que no són massa amics, bé, diria que vaig ficar la pota amb la pregunta…però ja hi estic acostumat! Bé, del menjar poca cosa a dir, pasta, pizza, amanides, antipasti, i el preu molt ajustat. Val la pena anar-hi! El telèfon és el 93 454 70 56.

Guillem

[@more@]

Tweet

català VEDELLA – euskera TXEKOR – galego TENREIRA –

español TERNERA – français VEAU – english VEAL –

deutsch KALB – italiano VITELLA – serbi TELE

Benvinguts a una altra recepta de multicuina 🙂 !

Si sabeu preparar receptes amb l'ingredient d'aquesta setmana, siguin del racó del món que siguin, si us plau, feu-les arribar al correu següent:

multicuina@gmail.com

Les anirem publicant per a què tothom pugui gaudir dels sabors més variats!

ANIMEU-VOS!

[@more@]

Tweet

El "txocolatl" era preparat de diferents maneres. Una d'elles consistia en la molguda per etapes. En l'última, amb grans de blat de moro cuits i rentats i una mica d'aigua (no molta), s'obtenia una beguda espumosa que es prenia amb cullera (de carei de tortuga) en un bol; s'afegien espècies. Altres vegades ho preparavan amb mel i espècies. A Guatemala ho preparaven i conservaven sòlid en barres. Els xoroteges ho colaven amb llavors de Annatto. El seu nom deriva dels vocables Txoco: espuma, i atl: aigua o beguda. A l'arbre que produeix el cacau l'anomenaven cacahuatl o cacaoquahuitl.

El "txocolatl"

[@more@]

Tweet

Los arqueólogos han encontrado semillas de maíz, con miles de años de antigüedad, específicamente del maíz para las rosetas, en yacimientos de Perú y de Utah. Una de las sorpresas de Colón y sus acompañantes al llegar a América fue la observación del cultivo de esa planta, para ellos desconocida, cuyas semillas se comían tiernas o maduras, enteras o como harina, e incluso en forma de bebida obtenida de ellas. Extrañaron que una de las variedades de esas semillas, al calentar, reventaran dando lugar a unas rosetas o flores, las palomitas de maíz, que se utilizaban en alimentación, y para esparcirlas en las ceremonias religiosas o para uso decorativo.

HISTORIA DEL MAÍZ

[@more@]

Tweet

La comarca dels Monegres, situada a la depressió de l'Ebre, amb característiques climàtiques, geològiques i biològiques pròpies, però sense una delimitació geogràfica precisa; podem considerar que la comarca s'estén des del sud dels Llanos de la Violada (Almudévar-Tardienta) i el Somontano (Barbastre) fins a l'Ebre, i del riu Gállego a l'W al riu Cinca a l'E.

És un paisatge bàsicament pla, únicament alterat per la serra d'Alcubierre (Monte Oscuro, 822 m), de direcció NW-SE i que divideix la comarca en dues parts, i la presència d'algunes moles i turons que són testimonis procedents de la tasca erosiva de les aigües i vents sobre els materials sedimentaris trencadissos del terciari.

L'horitzontalitat i la geologia dels Monegres, unides a l'aridesa del clima, no han permès l'assentament d'una xarxa de drenatge estructurada i han donat lloc a un complex endorreic únic a Europa que persisteix des de fa uns 50 milions d'anys, amb llacunes endorreiques formades fa menys de 100.000 anys…

Sariñena, situada a la vora de la llacuna de Sariñena, al costat del riu Alcanadre, a la província d'Osca, és el nucli més important de la comarca natural dels Monegres. Amb 276 Km2, a 281 m, està habitada per 3.200 habitants sariñenencs. La vila és coneguda fonamentalment entre ecologistes i ornitòlegs per la important avifauna que hi viu o visita la seva llacuna d'origen endorreic, avui alimentada pel sobrant dels canals d'irrigació.

La seva actual economia està basada en l'agricultura, fet accentuat els últims anys gràcies a la creixent implantació de sistemes de regadiu. Entre els cultius cal citar els cereals, l'alfals, les hortalisses, la fruita, el blat de moro i la vinya.

Per si en voleu saber més

[@more@]

Tweet

Aquesta amanida va bé fer-la quan la vigília has fet patates amb pell i t'han sobrat algunes patates. I tal com us diem a totes les amanides es poden posar o treure tots els ingredients que vulgueu.

Ingredients:

1 patata bullida amb pell per cada 2 persones

1 pot de blat de moro

1 llauna de tonyina amb oli d'oliva

1 ceba

olives negres d'Aragó

1 pot de pebrot escalivat

oli d'oliva, allioli o maionesa per amanir (el que més us agradi)

Preparació:

* Peleu i talleu a rodanxes les patates. Les poseu en una safata i tireu pel damunt el blat de moro, la tonyina, el pebrot escalivat, les olives i la ceba tallada petita.

* Ho serviu i poseu l'allioli, la maionesa o l'oli perquè cadascú s'ho amaneixi com més li agradi. A l'estiu abans de servir-ho deixeu-ho una estona a la nevera.

Bon profit!

Laura

[@more@]

Tweet

El més interesant de les amanides és que hi pots posar tots els ingredients que més t'agradin i a més a més pots aprofitar restes de menjar que t'han sobrat. Avui us envio aquesta recepta de llenties, però també es pot fer amb cigrons o bé amb mongetes blanques.

Ingredients:

1 pot de llenties cuites

1 pot de blat de moro

1 ceba

1 pot de soja

1 pot de pebrot vermell escalivat

1 llauna de tonyina amb oli d'oliva

1 pot d'olives farcides

Preparació:

* Escorreu tots els ingredients que van envasats en un pot, menys la tonyina. Talleu ben petita la ceba.

* Agafeu un bol i hi barregeu tots els ingredients. Ho podeu amanir amb més oli d'oliva i us sembla que no n'hi ha prou amb el de la tonyina.

* Si us agraden les amanides fresquetes, ho deixeu una estona a la nevera.

Bon profit!

Laura

[@more@]

Tweet